Jocs adaptats per discapacitats motrius, visuals i auditives

En aquest espai us volem mostrar quines són algunes de les modificacions que s'haurien de dur a terme a l'hora de realitzar activitats d'espai obert, com podria ser al pati de l'escola, al gimnàs...davant d'algun alumne amb alguna discapacitat, ja sigui motriu, visual o auditiva. Creiem que és molt important tenir present aquestes modificacions, ja que per l'infant el fet de jugar no li ha de ser un problema, sinó tot al contrari.

Discapacitat motriu: L'espai s'ha de delimitar per compensar les dificultats de mobilitat. Hauria de ser llis, sense desnivells.
En cas d'anar en cadira de rodes, s'hauria de jugar en un espai més gran. Pel que fa als materials haurien de ser tous pels jugadors amb problemes de prensió, entre altres.

Discapacitat visual: L'orientació hauria de ser sonora i tàctil, també es podria acompanyar amb una corda o un altre material que li fos d'utilitat per a la seva mobilitat.
Si la visió és parcial, no total, s'haurien de reforçar els espais amb colors, mocadors...etc. Aquí us deixem un espai que hem trobat interessant de jocs per ordinador, en aquest cas són jocs per a nens i nenes de P-3, P-4 i P-5, amb una baixa visió. Jocs

Discapacitat auditiva: No variarà de l'anterior.

Però sobretot en tots tres casos, els missatges que els hi hem de donar, a l'iniciar el joc, han de ser clars i entenedors.

Està clar que això ha estat una pinzellada, hi ha altres adaptacions que es poden fer servir, nosaltres us hem volgut compartir aquestes.

Esperem que us sigui de gran utilitat. Fins aviat amics !!

Ratolí per al peu

Ei amics i amigues!
Hem estat treballant una mica més amb el blog, i hem trobat més informació sobre els perifèrics per a persones amb discapacitat, es tracta d'un ratolí per al peu dissenyat per a Liu Yi, destinat per al peu dret. Està dissenyat per a persones amb discapacitat motòrica que no poden utilitzar les seves mans per controlar el ratolí a l'hora de treballar. La seva forma és semblat a les xancles, per tant creiem que és de fàcil adaptació per aquestes persones amb problemes motrius. Hem trobat interessant el fet que també pugui ser utilitzat per aquelles persones que tinguin una especial habilitat i control en les seves extremitats inferiors, ja que també pot ser una manera divertida a l'hora de treballar amb el nostre ordinador.
Esperem que us sigui de gran interès.
Salut amics!

Els perifèrics per a persones amb discapacitat

És sabut que les persones amb discapacitat de tipus visual, auditiu i motriu tenen dificultat per accedir a les noves tecnologies, donat que aquestes estan dissenyades, en àmbits generals, per a ser utilitzades mitjançant una motricitat fina (teclats, ratolins, etc.) i una agudesa visual (lletra petita, colors lluminositat...) dins dels paràmetres que es considera "normal".
Doncs heus aquí la solució.
Algunes empreses han creat perifèrics informàtics adaptats a diferents discapacitats que permeten aquest accés a les noves tecnologies.
El principal problema que existia fins ara era la poca practicitat del producte i el seu elevat cost, però existeix una empresa, ENESO, formada per joves empresaris que han dissenyat un producte a l'abast de tothom, donat que utilitzen una tecnologia més senzilla i alhora més eficaç.
El producte que han creat s'anomena Enpathia i es troba actualment en tràmits de patentar-se. Es tracta d'un perifèric per a l'ordinador que permet controlar el cursor mitjançant els moviments naturals d'alguna part del cos com ara el cap, la cama, l'avantbraç, etc. Per a complementar aquest producte, han creat també algunes aplicacions informàtiques que faciliten l'entrada de text o la interacció amb l'ordinador sense la necessitat de polsadors adicionals.

El seu creador comenta que la idea principal és que sigui ràpid d'utilitzar i més útil que els que hi ha actualment al mercat.
Així doncs, aquests tipus de perifèrics salten una barrera més i fomenten la integració i normalització de les persones amb discapacitat en el seu context físic i social, asseguren l'adaptació a les necessitats específiques o especials de persones amb discapacitat, fomenten l'autonomia, faciliten els intercanvis comunicatius i alhora, faciliten també l'aprenentatge.
Després d'escriure totes aquestes paraules, ens plantegem seriosament si no és absolutament necessària l'aplicació de totes aquestes tecnologies a les aules. De què servirà si no tota aquesta teoria? Si els nens i les nenes amb necessitats educatives especials acudeixen a l'escola ordinària, no és lògic que tinguin accés als ordinadors de la mateixa manera que el tenen la resta d'alumnes? Potser encara necessitem saltar una barrera més perquè tot això estigui a l'abast de de totes les escoles...
Salut!